El Gobierno de Silvio Berlusconi quiere aprobar esta misma semana, en su primer Consejo de Ministros, un decreto exprés que convertiría en delito la inmigración ilegal. La medida, una vieja reclamación de la Liga Norte que suscribe el ministro del Interior, Roberto Maroni, supondrá que todo extranjero que no tenga papeles podrá ser automáticamente arrestado y expulsado. El nuevo Ejecutivo está estudiando además fórmulas para suspender la aplicación del Tratado de Schengen antes de proceder a la expulsión de miles de gitanos europeos, sobre todo rumanos y búlgaros.

La idea de Maroni es clara: cerrar las fronteras de la UE para evitar el regreso de los que sean expulsados, invocando razones de seguridad nacional. En su primera reunión en el Viminale, Maroni pidió el viernes a sus colaboradores el mapa nacional de los campamentos “nómadas”. Sólo se salvarían de la deportación aquellos que demuestren tener cierto nivel de renta y una vivienda considerada habitable. Como consecuencia, los que viven en campamentos serían expulsados.

Berlusconi ha supervisado las nuevas medidas y quiere plasmar su política de mano dura con la inmigración en un decreto para forzar al presidente de la República, Giorgio Napolitano, a dar su apoyo con su firma a la aplicación inmediata de las medidas. Si Napolitano se negara, el Gobierno debería elaborar una norma con rango de ley, lo que dilataría el proceso.

Maroni ha afirmado que quiere “renegociar con la UE las reglas de la libre circulación, poniendo límites cuando esté en juego la seguridad nacional”. Y ha pedido a los expertos jurídicos que analicen todas las posibilidades de suspender la aplicación del Tratado de Schengen, que abolió en 1995 las fronteras internas de la UE.

Italia es uno de los impulsores de la nueva directiva europea que extendería hasta los 18 meses el tiempo de detención en centros especiales de los sin papeles. La idea no prosperó esta semana. Y Berlusconi tiene prisa por cumplir una de las promesas que le dieron el triunfo.

Aunque el Gobierno italiano ha asegurado que buscará el consenso con la oposición de izquierda para aprobar las medidas, en el Partido Democrático tienen la sensación de que no habrá diálogo: “Ellos tienen sus proyectos y si quieren hacerlos lo harán. Nuestra posición es que se pueden dar pasos más restrictivos, pero que hay que actuar de acuerdo con Europa, cuyas reglas son soberanas”, explica el senador Silvio Sircana.

Las reglas comunitarias prevén que “por exigencias de orden publico o de seguridad nacional” un Estado pueda, previa consulta con otros países interesados, “realizar controles en las fronteras por un periodo limitado”. Varios países han aplicado ya esa cláusula por motivos diversos: seguridad, eventos deportivos o, en el caso de España, el matrimonio entre Felipe de Borbón y Letizia Ortiz. Italia suspendió Schengen durante varios días con motivo de la reunión del G-8 en Génova.

Según Sircana, una ampliación mayor sería un dislate. “Schengen existe, y si queremos abolirlo nos arriesgamos a ser expulsados de la UE. Veremos si pasan de las palabras a los hechos”, dice.

La consideración de la inmigración clandestina como un delito busca dos cosas: prevenir la entrada de nuevos emigrantes y expulsar a los ilegales (en torno a medio millón) que están en Italia. La medida figura entre los 40 artículos del paquete de seguridad urgente preparado por Niccolò Ghedini, el asesor más respetado por Berlusconi para temas de Justicia y Seguridad. La reforma modificará el Código Penal para agravar las penas por delitos que causen alarma social y endurecerá las condiciones para aplicar permisos penitenciarios y rebajas de pena.

Mañana, Maroni discutirá el plan con sus colegas de Exteriores (Franco Frattini), Justicia (Angelino Alfano) y Defensa (Ignazio La Russa), y el martes lo someterá a una reunión técnica en Palazzo Chigi, sede de la presidencia del Consejo.

El comisario europeo de Multilingüismo, el rumano Leonard Orban, de visita en Italia este fin de semana, advirtió de que es “inaceptable utilizar el problema de la seguridad para limitar la libre circulación de ciudadanos europeos”.

Varias decenas de miles de gitanos eslavos y yugoslavos llegaron a Italia huyendo de la guerra de los Balcanes. Otros muchos vinieron desde Rumanía y Bulgaria cuando ambos países ingresaron en la Unión Europea en 2007.

informe completo català castellano

6.9. Sobre els processos de repatriació dels menors estrangers no acompanyats pg 174

El 2007 s’han rebut diversos escrits de queixa de l’Associació Catalana de Professionals en Estrangeria i del Col·lectiu DRARI, en els quals es planteja la manca de garanties en els procediments de repatriació per reagrupació de menors immigrants no acompanyats.

Havent investigat la matèria, aquesta institució observa una diferència notable entre el nombre de propostes instades i de resolucions de repatriació dictades i el baix nombre d’execucions. Aquesta realitat comporta incongruències i dificultats greus en el tractament global de la problemàtica des de les administracions afectades. L’amenaça constant de la repatriació dificulta la intervenció i el treball socioeducatiu i laboral amb aquests menors, trenca el seu procés formatiu i genera escapoliments que en posen en perill la integritat física i moral.

El Síndic ha rebut queixes d’associacions sobre la manca de garanties jurídiques en els processos de repatriació de menors

Amb l’objectiu d’estudiar aquests processos, el Síndic ha obert l’actuació d’ofici 01512/07 i s’ha adreçat al Departament d’Acció Social i Ciutadania per sol·licitar informació sobre aquest assumpte. A partir de l’anàlisi dels diversos aspectes assenyalats en els escrits de queixa rebuts sobre aquesta qüestió el Síndic ha estudiat amb deteniment el marc jurídic relatiu als procediments relacionats amb el reagrupament familiar i en destaca els aspectos següents:

• La Convenció dels drets de l’infant estableix que l’infant ha de ser escoltat en qualsevol procediment administratiu judicial que l’afecti, i aquest dret no es garanteix solament demanant formalment l’opinió de l’infant, encara que sigui per mitjà d’un representant, sinó que té com a requisit previ el reconeixement d’altres drets com ara tenir informació sobre les opcions possibles existents i les conseqüències que se’n derivin (Manual de preparació d’informes de drets humans de Nacions Unides de 1998).

• L’article 24.1 de la Constitució disposa que totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i els tribunals en l’exercici dels seus drets I interessos legítims sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió. L’article 24.2 afirma que, Aixa mateix, tots tenen dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a l’assistència d’advocat, a ser informats de l’acusació formulada contra ells, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa, a no declarar contra si mateixos, a no confessar-se culpables i a la presumpció d’innocència.

• L’article 299 del Codi civil determina que s’ha de nomenar un defensor judicial que representi i empari els interessos de qui es trobi en el supòsit d’existència de conflicte d’interessos entre els menors o incapacitats i els seus representants legals o el curador.

• Qualsevol procediment administratiu exigeix donar compliment a l’article 84 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. El tràmit d’audiència es converteix en el moment procedimental que permet a l’interessat manifestar, al·legar, etc. tot allò que convé als seus interessos.

• L’article 5.1 de la Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor, disposa el dret a la informació del menor i l’article 9 li atorga el dret a ser escoltat en qualsevol procediment administratiu o judicial: “s’ha de garantir que el menor pugui exercir aquest dret per si mateix o mitjançant la persona que designi perquè el representi quan tingui proa judici”.

• L’article 35 Llei orgànica 8/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, disposa que, en els casos que es localitzi un estranger indocumentat del qual no es pugui establir amb seguretat l’edat, s’ha de posar el fet en coneixement immediat del Ministeri Fiscal, el qual ha de: 1) disposar el que calgui per determinar-ne l’edat i 2) un cop determinada la minoria d’edat, acordar la posada a disposició dels serveis competents de protecció de menors.

• Segons estableix l’article 20 de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, els procediments administratius que s’estableixin en matèria d’estrangeria han de respectar en tots els casos les garanties establertes en la legislació general sobre procediment administratiu, especialment pel que fa a la publicitat de les normes, contradicció, audiència de l’interessat i motivació de les resolucions.

• L’article 92 Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Concretament, l’apartat 4 determina que l’Administració general de l’Estat, conforme al principi de reagrupació familiar del menor, después d’haver escoltat el menor i amb l’informe previ dels serveis de protecció de menors, ha de resoldre el que sigui procedent sobre la repatriació del menor al seu país d’origen o sobre la seva permanencia a Espanya. D’acord amb l’interès superior del menor, la repatriació al seu país d’origen només s’ha d’acordar si es donen les condicions per a l’efectiva reagrupació familiar del menor o per a l’adequada tutela per part dels serveis de protecció de menors del país d’origen. L’autoritat governativa ha de posar en coneixement del Ministeri Fiscal totes les actuacions portades a terme en aquest procediment.

• L’apartat 5 de l’article 92 disposa que un cop transcorreguts nou mesos des que el menor hagi estat posat a disposició dels serveis competents de protecció de menors, i un cop intentada la repatriació a la seva família o al país d’origen, si aquesta no ha estat possible, s’ha de procedir a atorgar-li l’autorització de residència a què es refereix l’article 35.4 de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener. En tot cas, el fet de no disposi d’autorització de residència no comporta cap obstacle perquè el menor pugui accedir a les activitats o els programes d’educació o formació que a criteri de l’entitat de protecció li siguin beneficioses. Així, caldria que es comencés a documentar els menors i a tramitar-ne la residència quan en fos acreditada la impossibilitat de retorn, interpretant el termini de nou mesos que estableix el Reglament com un termini de màxims.

• L’article 92 del RD 2393/04, de 29 de desembre, que regula el procediment administratiu de reagrupació familiar, fa un èmfasi especial a aquest tràmit processal, ja que té una importància rellevant pel fet que estan en joc interessos que mereixen una protecció especial.

• El Defensor del Poble i el Consell General de l’Advocacia Espanyola recomanen que es notifiquen formalment les resolucions de repatriació als menors i aquests siguin escoltats prèviament.

• El Defensor del Poble ha manifestat la preocupació per la manca de garanties que es produeixen en els processos de repatriació d’aquests menors per la no-assistència d’advocat que els permeti manifestar la seva oposició i ha deixat constància que la necessitat que el menor estranger no acompanyat disposi d’una assistència jurídica independent a la del seu tutor ha estat recollida també pel Comitè de Seguiment de la Convenció Internacional de Drets del Nen, en el 39è període de sessions, any 2005, observació general núm. 6 (CRC/CG/2005/6), en assenyalar que “quan un menor sigui part en procediments d’asil o d’altres procediments administratius o judicials, a més del tutor se li ha de nomenar un representant legal”.

• Que s’observen diferències entre comunitats autònomes pel que fa a la tutela i els expedients de repatriació d’aquests casos, per la qual cosa és necessària i important la coordinació entre les comunitats autònomes.

• La Instrucció 6/2004, de la Fiscalia General de l’Estat, determina que la repatriació no és un objectiu que calgui perseguir a tot preu. Es tracta d’interessos en conflicte i poden estar també en joc d’altres interessos com ara la vida, la integritat física o psíquica i el respecte als drets fonamentals dels menors. Així, partint de les consideracions precedents, el Síndic s’ha adreçat al Departament d’Acció Social i Ciutadania, el qual li ha indicat que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència només es limita a efectuar la proposta de repatriació davant la

Subdelegació de Govern i a comunicar que ha efectuat aquesta proposta al menor interessat. El Departament indica que, d’acord amb el que estableix l’article 92.4 del Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre els drets i les llibertats dels estrangers a Espanya, els procediments de repatriació per reagrupació familiar es realitzen des de la Subdelegació de Govern, i que és aquesta administració pública la que està obligada a realitzar aquest procediment administratiu d’acord amb la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i segons la Llei orgànica 4/2000, d’estrangeria, i del Reglament que la desplega, el Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre.

La Fiscalia General de l’Estat determina que la repatriació no és un objectiu que calgui perseguir a tot preu

El Departament també ha indicat que tots els menors estrangers en el moment de la comunicació de la proposta de repatriació disposen de l’assistència d’un traductor que llegeix la documentació que els nois signen, una vegada ha estat degudament explicada. Sobre aquest mateix assumpte, el Síndic s’ha adreçat a la Subdelegació de Govern per demanar informació i còpia dels expedients tramitats als menors esmentats i, amb caràcter general, ha sol·licitat:

a) com es practica el tràmit d’escoltar el menor que estableix l’article 92.4 del Reglament d’estrangeria i es documenta en l’expedient que es tramita per executar el procediment de repatriació;

b) si el menor està assistit per un intèrpret que pugui informar-lo amb claredat de tot el procediment i dels drets que li corresponen;

c) si les resolucions administratives es notifiquen directament al menor;

d) que valori el fet que en el procediments de reagrupació dels menors no acompanyats a Espanya no sigui obligatòria l’assistència jurídica al menor, ni hi hagi torn d’ofici a aquest efecte. La Subdelegació de Govern no ha donat resposta al Síndic i li ha retornat l’escrit indicant que, com a òrgan de l’Administració General de l’Estat, la institució competent per dur a terme la gestió de la queixa corresponent és el Defensor del Poble.

Així, aquesta institució ha adreçat l’esmentada sol·licitud d’informe al Defensor del Poble, de la qual està pendent de rebre resposta. Nogensmenys, sobre aquesta qüestió, recentment el Síndic ha tingut coneixement que el Defensor del Poble s’ha adreçat a la Subdelegació de Govern de Barcelona per recomanar que:

• En els expedients de repatriació de menors no acompanyats que tramiti d’ara endavant la Subdelegació de Govern s’escolti el menor en el marc del procediment administratiu que aquest organismo iniciï. Aquest tràmit s’haurà de substanciar d’acord amb el grau de maduresa i desenvolupament del menor, abans de dictar la resolució.

• Es revisin les setanta-dues resolucions de repatriació dictades que estan pendents d’execució, amb la retrotracció de les actuacions al moment immediatament anterior a la resolució, a fi de formalitzar el tràmit d’audiència que estableix l’article 92.4 del Reial decret 2393/04.

• En endavant, i també amb relació als setanta-dos expedients pendents d’execució, es notifiquin als menors les resolucions que puguin recaure en els expedients de repatriació, amb la indicació dels recursos que contra aquestes es puguin interposar.

• S’iniciïn els tràmits per a la signatura d’un conveni de col·laboració entre la Subdelegació del Govern i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona en matèria d’assistència jurídica a menors estrangers no acompanyats, a fi que aquests tinguin la deguda assistència jurídica en els procediments de repatriació que els afectin.

En l’anàlisi d’aquesta problemàtica, aquesta institució s’ha reunit amb representants de l’Associació Catalana de Professionals en Estrangeria i del Col·lectiu DRARI i amb representats de diverses entitats que gestionen centres d’acolliment de menors immigrants no acompanyats, com ara la Fundació Mercè Fontanilles, Casal Infants del Raval, Càritas Diocesana de Barcelona, Associació APPIs i Casa de la Jove (ACISJF).

El Síndic ha recollit les consideracions que aquestes entitats han exposat sobre les disfuncions del sistema quant a aspectes jurídics i tècnics que dificulten la integració i la inserció sociolaboral dels menors a Catalunya, així com sobre la manca de garanties en processos de repatriació per reagrupament familiar, a fi d’incorporar-los en l’actuació d’ofici.

El Defensor del Poble ha instat la Subdelegació del Govern de Barcelona a revisar les 72 resolucions de repatriació pendents d’execució

Finalment, és important destacar en aquesta matèria l’Acord del 28 de novembre de 2007, del Ple del Consell General del Poder Judicial, pel qual es modifica l’article 42.5 del Reglament 1/2005, de 15 d’agost, dels aspectes accessoris de les actuacions judicials (BOE núm. 297, 12-12-07), i permet l’adopció de les mesures cautelars establertes en l’article 135 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa amb relació a actuacions de l’Administració en matèria d’estrangeria, asil polític i condició de refugiat que impliquen expulsió, devolució o retorn per la imminència de la seva eventual execució coercitiva en dies i hores inhàbils quan el jutjat contenciós administratiu no pugui dispensar l’audiència que es requereix.